L'ofici d'escriptor/a - El peridisme

El 29 de gener a les aules de quart i cinquè de primaria del centre vam assitir a una conferència vers l'ofici d'escriptor/a a càrrec de la periodista N'Empar Peiró. Web Menuts periodistes

Aquesta activitat innovadora vol destacar entre l'alumnat la importància d'escriure, pensar, raonar, expressar-se i comunicar.

En futures sessions aprendrem amb ella a donar forma als nostres textos. Partint de les nostres idees, interessos i il·lusions millorarem l'expresivitat del escrits i els contes de creació pròpia enriquint el vocabulari i l'ortografia.  Gaudint de l'ofici d'escriptor/a.

1. PERIODISME I ESCRIPTURA

1.1. Definició de periodista:

De forma simple es diu que un periodista és una persona que escriu notícies. En realitat el periodista recull, analitza i transmet informació. És un comunicador.

- Recollir informació: implica anar a rodes de premsa, eixir al carrer, observar. També cal preguntar i fer entrevistes, investigar i documentar-se.

- Analitzar la informació: vol dir relacionar la notícia amb un context, amb fets anteriors i futurs, etc. La interpretació és objectiva, parla de fets reals. No confondre amb l’opinió.

- Transmetre la informació: la difusió de la notícia periodística es realitza a través dels mitjans de comunicació.

- Comunicar: Utilitzar el llenguatge més apropiat en cada cas per fer arribar un missatge.


I.2. Mitjans de comunicació:
    
- Premsa (diaris, revistes: setmanaris, mensuals, etc...)
- Televisió
- Ràdio
- Internet. S’hi troben diaris electrònics, televisions i ràdios que reprodueixen els continguts elaborats per a la seua emissió per mitjans convencionals . Però també n’hi ha mitjans creats en exclusiva per a internet. Atenció també a les xarxes socials com a transmissores d’informació.

Recomanació de la premsa escrita: El temps per confeccionar la notícia a la premsa escrita és més ampli que a qualsevol altre mitjà. (Explicar funcionament temporal d’una redacció) Això permet al periodista reflexionar-hi més i fa que la informació estiga més treballada. La televisió, i sobretot la ràdio, són més immediates. Els espectadors i oients a penes es queden amb un titular. La confecció i actualització de les notícies en internet també és molt ràpida i pot donar peu a molts errors. Conclusió, llegir premsa escrita per desenvolupar la ment.

1.3. La redacció de la notícia: gèneres i llenguatge

La informació es presenta en diverses formes:
- article informatiu
- article d’opinió: valoració periodística, personal, d’una notícia. Quan l’opinió prové del propi mitjà de comunicació, pren el nom d’ “editorial”.
- entrevista: format pregunta-resposta
- reportatge: on el periodista se sent més escriptor que mai perquè té més llibertat de redacció. És el gènere més descriptiu, possibilita recrear situacions, etc...

Comparteixen l’ús d’un llenguatge concís, la utilització de frases curtes i la resposta, de bon començament, al que s’anomena “les sis w”: les preguntes “qui”, “què”, “quan”, “on”, “com” i “per què”, que en anglès comencen totes per la lletra “w”: “who”, “what”, “when”, “where”, “why”. Tot article periodístic conté títol, subtítol, entradeta i text. Hi ha certa equivalència amb la presentació, nus i desenllaç d’un text narratiu o d’un altre tipus.

1.4. Text periodístic, text narratiu

- Diferent objectiu comunicatiu
- Diferent estil de lèxic i redacció
- Realitat/ ficció. Un conte, un relat, sempre és fruït de la imaginació, encara que puga basar-se en fets reals. En canvi, tot el que s’hi diu en un text periodístic és real.

- Simulació de roda de premsa. Els alumnes pregunten, el periodista respon.
- Realització d’un mapa conceptual o esquema i resum de la conferència impartida
- Realització d’una notícia sobre la conferència

2. MITJANS DE COMUNICACIÓ EN VALENCIÀ

2.1. Premsa

Actualment, l’únic diari en valencià que es pot comprar als quioscos és l’Ara, que s’edita a Catalunya. És un diari creat fa dos anys per gent que se’n va anar del diari Avui quan aquest va ser comprat per El Punt, que va unir les dos capçaleres i va passar a dir-se El Punt Avui.

Al País Valencià no s’edita cap diari en valencià. La informació en la llengua pròpia l’encapçala el setmanari El temps, que en 2012 va abandonar els quisocos i només arriba als subscriptors.

La revista degana de la premsa en valencià, Saó, després de 35 anys, només té assegurada la continuació de la publicació.

En l’àmbit comarcal, el reconegut Crònica, igual que un bon grapat de publicacions, no ha pogut suportar la crisi.

Entre revistes universitàries i culturals, s’hi publiquen vora un centenar de publicacions.

2.2. Ràdio

Predomina la programació en castellà de les grans emissores estatals. Destaca com a cadena privada que emet en valencià Els Ports Ràdio. Les autonòmiques Ràdio Nou i Sí Ràdio usen el valencià, però sols són escoltades per poc més de l’1% dels oients.

Les ràdios dels ajuntaments, en teoria, han d’emetre com a mínim el 50% de la seua programació en valencià, però no totes hi arriben, a penes una vintena.


2.3. Televisió

Canal 9 només emet en valencià el 36% de la programació . En el segon canal autonòmic, Nou 2, el percentatge és del 95%, però es preveu que disminuïsca amb l’externalització dels serveis a empreses forànies.

Info TV, l’única televisió que emetia tota la programació en valencià, no va obtenir llicència en el procés d’adjudicació de TDT. Durant un temps va sobreviure en internet fins a la seua transformació en una empresa de serveis audiovisuals.

El referent de televisió local en valencià, Gandia Televisió, va ser tancada en canviar l’equip de govern en les últimes eleccions municipals. Només una desena de televisions locals fa ús del valencià.

2.4. Internet

El còmput dels mitjans valencians amb algun grau d’ús del valencià en la xarxa el 2011 era de 89 entre premsa digital (47), ràdios (89) i televisions (15), aproximadament el 17% d’un corpus de 500 mitjans.

Els mitjans més importants en contingut i audiència són Vilaweb i El Punt Avui, als quals se sumen webs d’informació local i comarcal com ara Comarquesnord.cat i Ara Multimedia.

L’1 de gener de 2013 va aparèixer La veu del País Valencià (www.laveupv.com)